Joventut: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m tr
Cap resum de modificació
Línia 2:
[[Oscar Wilde]]]]
== Cites ==
EGOISTA, IMMADURA, IRRESPONSABLE.
“Contava amb gran complaença tots els seus afers, com si no puguessin existir interessos més greus que els d’ell; i hi havia tal ingenuïtat en l’expressió del seu egoisme jovenívol, que el seu auditori, encara que disposat a la burla, se l’escoltava amb benvolença” (“Guerra i Pau”, 1866, de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
“No és meravellós com els joves sempre alegren la casa? Mai no apaguen el llum!” (No en consta l’autor) “Per a romandre joves d’esperit, mantingueu-vos a l’aguait de nous pensaments i llenceu afora els costums vells” (Desconegut).
“Sempre els bordegassos s’estimben després del gust present, sense mirar el dany a venir” (Mateo Alemán, 1547-1614, escriptor de la picaresca castellana).
“Em vingué a la memòria el saló luxós, amb la dolça mandra dels seus divans de vellut, els cortinatges feixucs i les catifes flonges com ploma, amb l’aire indolent que tant plau als animals joves i sans...” (Cap I, “Una cacera dramàtica”, 1884, Anton P, Txékhov).
 
IGNORÀNCIA, INGENUÏTAT.
"Quan jo era un fadrí de 14 anys, mon pare era tan ignorant que em costava a muntó d'estar aprop d'ell. Però en fer jo els 21, em vaig quedar sorprès de quantes coses havia après el vell en set anys" (Mark Twain).
“Veient totes aquelles bagatel•les tan boniques, que Lucien no havia sospitat que existissin, el món de les superfluïtats necessàries se li va aparèixer i es va estremir pensant que calia un capital enorme per esdevenir un xicot com cal” (“Les il•lusions perdudes”, 1843, d’Honorat de Balzac, 1799-1850, novel•lista realista-romàntic, mig occità).
“En una d’aquelles converses en les quals, acuitats per la manca de diners que els lligava les mans, cavil•lejaven la manera de fer fortuna ràpidament, com tots els joves, espolsant els arbres, ja despullats pels qui havien arribat primer, sense collir-ne cap fruit” (“Les il•lusions perdudes”, 1843, d’Honorat de Balzac, 1799-1850, novel•lista realista-romàntic, mig occità).
“Fugí i deixà David enfonsat en una d’aquelles emocions violentes que sols poden experimentar-se a la seva edat, sobretot en la situació en què es trobaven aquells dos cignes joves, als quals la vida provinciana encara no havia tallat les ales” (“Les il•lusions perdudes”, 1843, d’Honorat de Balzac, 1799-1850, novel•lista realista-romàntic, mig occità).
“Perquè ara hi ha gent jove que potser ja ni s’ho pot arribar a imaginar; que es podia anar a la presó, com explica en Benet, simplemement per haver fet una invitació de casament en català. Això val la pena que ho llegeixin” (“Què representa la llengua a Catalunya?”, Jordi Pujol, Montjuïc, 22•3•1995).
“La seva joventut fou un llarg suïcidi. S’afanyava a desagradar a posta als altres per temor a desagradar de manera natural” (François Mauriac, 1885-1970, novel•lista occità afrancesat, catòlic i progressista).
“Ah Salomó, que en fores, de savi, en la teva joventut! Eres ple d'intel•ligència com un riu abundós” (Siràcida 47:14).
“El jutge era un bordegàs eixerit d’aquests que tots els dies apareixen allà on crien eminències, aspirant, acabats de covar, als primers llocs de l’administració i de la política. Es donava no poca importància, i parlant de si mateix i de la seva jovenil toga, semblava manifestar enfelloniment perquè no l’havien nomenat, tot d’una, president del Tribunal Suprem. En aquelles mans inexpertes, en aquell cervell inflat de vent, en aquella pressumpció ridícula, havia posat l’Estat les funcions més delicades i més difícils de la justícia humana. Les seves maneres eren de perfecte cortesà, i traspuaven una cura primmirada en tot allò referent a la seva persona. Més que no costum, hi havia en ell la lletja mania d’estar llevant-se i ficant-se a cada moment les ulleres d’or, i en la seva conversa indicava a sovint la déria de ser traslladat prest a Madriz, per a prestar els seus imprescindible serveis a la Secretaria de Gràcia i Justícia” (“Doña Perfecta”, 1876, de Benito Pérez Galdós, 1843-1920, narrador i dramaturg realista foraster).
 
EMBRIAGUESA, GAUDI.
“Més enllà de l’adolescència podem gaudir alegries, però ja no embriagueses” (Max Jacobs, 1876-1944, escriptor francès)
“Som-hi, doncs! Aprofitem-nos dels béns que tenim; fruïm del món amb passió com qui frueix de la joventut!” (Saviesa 2:6).
“Frueix, oh jove, de la teva joventut, sies feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpies que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs. Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos el sofriment, perquè la joventut i la flor de la vida passaran aviat” (Cohèlet 11:9-10).
“Jove, viu la joventut amb alegria, sies feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs. Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos el sofriment, perquè la joventut i la flor de la vida passaran prest” (Cohèlet –portaveu de l’Assemblea- 11:9-10).
“Dissortadament, em quedí sense superar (tots els amants que han existit al món)l perquè tals romanticismes no foren mai res sinó un perfum vessat sobre totes les meves amors jovenívoles. Follies gentils i fugaces que duraven algunes hores, i que, sens dubte, per això, m’han fet sospirar i somriure tota la vida!” (“Sonata de Primavera”, Ramón del Valle-Inclán, 1866-1936, escriptor gallec de l’esperpento espanyol).
“La joventut és el paradís de la vida, l’alegria és la joventut eterna de l’esperit” Ippolito Nievo
“Pel que fa als joves o als qui viuen relaxadament, no els menester (ni tan sols) la supèrbia per a ser temptats de luxúria. Aquests, només que deixen un moment, els treballs (ascètics) prevists a la Regla, de seguida són temptats per pensaments impurs i tots sols es corrompen. Per això la Regla és útil (...) sembra en ells la humilitat i els fa custodiar la riquesa adquirida, a fi que (el diable) no la furti” (Tercer Discurs sobre els capítols del coneixement, 89, Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII, monjo nestorià i bisbe de Nínive, nasqué a l’actual Qatar).
 
IDEALISME.
“La joventut és l’edat dels sacrificis desinteressats, de l’absència d’egoisme, dels excessos superflus” (Vicente Blasco Ibañez, 1867- 1928, escriptor valencià republicà jacobí, fill d’aragonesos).
“Quan jo era marxista, devers els meus vint anys –no fa més d’un quart de segle-, creia, com molts joves, tenir totes les respostes. Prest vaig saber que les meves “respostes” eren parcials, unilaterals i antiquades. Més concretament, arribí a copsar que posar-hi la qüestió correcta sol ser més important que la resposta correcta a la pregunta errada” (Introducció de “La Tercera Onada”, 1980, per Alvin Toffler, *1928, assagista científic nordamericà de Prospectiva).
“Només uns dits joves, si encara són nets, guariran les plagues de l’estesa pell” (“La Pell de Brau”, XLI, 1960, Salvador Espriu).
“L'heroi és estranyament semblant als qui moren joves” Rainer Maria Rilke
“L’hora nostra és arribada,
tots ens hem desensonyat
amb el front il•luminat
per la llum d’una altra albada.
I esperem que surti el sol
per cantar-ne l’alegria;
quan veurem que s’alça el dia
alçarem, cantant, el vol.
Com aucells ens alçarem
movent l’aire amb la volada;
com a núvols creixerem
amb remors de pedregada.
I en les serres avials
remourem la gran tempesta
fins que el sol, veient-nos alts,
ens vesteixi amb llums de testa.
I per l’aire, llavors pur,
de la Pàtria rabejada,
baixarem amb vol segur
a repòs de migdiada” (Cant dels joves, de Joan Maragall)
 
CONSELLS.
“Defuig les passions de joventut; deleix-te pel bé, la fe, l'amor i la pau, juntament amb els qui invoquen el Senyor amb un cor net” (2ª Timoteu 2:22).
“I recorda't del teu creador, ara que ets jove, abans no vinguin els dies dolents i arribin aquells anys en què ja no dóna gust de viure;... Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va” (Cohèlet 12:1 i 8).
“El llenguatge humà no té qualificatiu per a aquell qui desferma les seves passions miserables i envilidores de l’esperit en els dies sagrats de la primavera i de la joventut. Després del tret del suïcida ve la calma del sepulcre; després de la joventut perduda vénen els anys de tristesa i de records torturadors. Qui hagi profanat la seva primavera comprendrà el meu estat d’esperit actual” (Cap II, “Una cacera dramàtica”, 1884, Anton P, Txékhov).
 
 
 
“La Princesa no esperava que fos tan agosarat, i tremolà. La meva llegenda jovenil, apassionada i violenta, posava en aquells mots un nimbe satànic” (“Sonata de Primavera”, Ramón del Valle-Inclán, 1866-1936, escriptor gallec de l’esperpento espanyol).
“La tesi d’en Balzac és que si tenen salut, intel•ligència, identitat d’origen, de preferències i d’ambient, l’amor arribarà sota la condició que els esposos sien joves i sans” (André Maurois [Emile Herzog], 1885-1967, escriptor francés).
“Hi ha una font de joventut: és la teva ment, els teus talents, la creativitat que aportes a la vida” Sophia Loren
“És bo per a un home de suportar el jou en la seva joventut” (Lamentacions 3:27).
“Viu ràpid, mor jove, i deixaràs un cadàver atractiu” (James Dean, 1931-1955, actor de cinema nordamericà).
“Els joves no saben prou sobre ser prudents, i per tant procuren allò impossible -i ho aconsegueix, generació rere generació” (Pearl Sydenstricker Buck, 1892-1973, escriptora estadounidenca, retratista de la vida pagesívola xinesa).
“Allò que agrada al qui mana no és sempre el que agrada als joves” (Refrany Bamileke, Àfrica negra).
“Els qui en llur jovenesa no viuen en harmonia amb si mateixos, i que no atenyen els tresors de debò que hi ha en la vida, més tard s’esdevenen com arcs fets malbé, per sempre enyorant els temps ja passats” (Del principal llibre sagrat budista, escrit en Pali, “Dhammapada”, Més enllà de la vida, 11/156). “Qui, havent estat un ignorant en sa jovenesa, més tard troba la saviesa, enllumena el món com la lluna en eixir per enmig els núvols” (Del principal llibre sagrat budista, escrit en Pali, “Dhammapada”, Aixeca’t i vigila, 13/172).
“El dia que el lotus florí
ai las! la meva ment era errabunda
i no n’havia esment” (Rabindranath Tàgur, 1861-1941, filòsof i escriptor bengalí, convertit al cristianisme).
“Si hom no s’enlaira i lluita quan és jove i fort, quan ha d’enlairar-se i combatre, i s’enfonsa així en la malfeineria i en la manca de determinació, no trobarà mai el camí de la saviesa” (Del principal llibre sagrat budista, escrit en Pali, “Dhammapada”, La sendera, 20/280).
“El meu fons sentimental es formà en un període relativament curt de la infantesa i de la primera joventut, un temps que abraçà un parell de lustres, dels deu o dotze fins als 22 ó 23 anys. En eixe temps tot fou per a mi transcendental: les persones, les idees, les coses, l’ensopiment: tot se’m quedà gravat de manera forta, aspra i indeleble. Avançant després per la vida, la sensibilitat se’m calmà i se m’esmussà prest, i les meves emocions prengueren l’aire de sensacions passatgeres i més amables, de turista” (Pio Baroja, 1872-1956, novel•lista i metge basc, membre de la generació del 98).
“Amb tan estranya indolència i apatia
els uns, amb llur malícia els altres, deixen
o fan que la mentida en aqueix món regni.
Però la joventut què diu? Si és l'egoisme
qualitat sols de vells, com no es prepara
a transformar-ho tot, en bé dels pobles?
Què fa almenys dels joves la part més alta,
la part que pels seus títols o fortuna
ha de donar a l'altra gent exemple?
Vestit amb la llibrea de la moda,
ridícula com sempre en sos capritxos,
ací en teniu un d'ells. Del seu cap cuida
molt més el perruquer que el catedràtic;
amic de ballarines i toreros.
Entre visites, jocs, passeigs i teatres,
ni té temps de pensar: treballa sempre
En veure com aquest i aquells tants homes,
veritat i virtut, on puc trobar-vos?
Que en el poble, tu, em dius? I on és el poble?
És la munió de gent que alegre xiscla
i a la plaça de bous té l'Ateneu?
És la que per carrers i places corre,
"Visca la llibertat!" cridant contenta,
i és esclava, primer de sa ignorància,
després de ses passions, després dels ídols
que, per demà cremar, avui aixeca?
(“Epístola” De Joaquim Maria Bartrina, Reus, 1850 - Barcelona, 1880; científic i escriptor).
“Durant un cert temps tot ésser jove de vitalitat normal nodreix el desig íntim de djur una vida irregular. És que tot ordre se li apareix com a rutina” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1946, filòsof i científic alemany).
“Gent jove i llenya verda, tot és fum” “Als trenta anys vénen els desenganys”.
“De jove era, i ara ni palla ni era”. “A partir dels 25 ni es pregunta ni es diu” (Refranys catalans).
“La joventut se li n’ha pujat al cap, com el vi” (J. Wassermann).
“Allò important de la joventut no és pas com servar-la, sinó com invertir-la” (No en consta l’autor).
“Després dels trenta anys es fa visible allò que realment vals, perquè lluites amb els més joves. Abans dels trenta batalles amb els vells i l’empresa és més còmoda” (Giovanni Papini, 1881-1956, escriptor catòlic italià).
“Un home mai pot entendre realment a un noi, fins i tot que ell hagi estat un noi” (Gilbert K. Chesterton).
“De totes les bèsties ferèstegues, (el fadrí és) el més difícil de dur” (Plató).
"Jo no sóc prou jove com per a saber-ho tot" (Oscar Wilde).
"L’ardiment jovenívol en els seus començaments és fogós, però s’esllangueix fàcilment i no dura; és el fum d’un foc fluix” (Sèneca).
“La primera meitat de nostra vida ve arruïnada pels nostres pares, i la segona pels nostres fills” (Clarence Darrow).
“Pots ser jove una vegada, però pots romandre immadur indefinidament”. “No és mai massa tard per a tenir una infantesa feliç”(Tom Robbins, Still Life With Woodpecker).
“L’home qui considera el món als cinquanta tal com ho feia quan en tenia vint ha malbaratat trenta anys de sa vida” (Muhamad Alí,campió de boxa pro-Black Power, nat 1942).
“La tragèdia de la vida és fer-te vell massa prest i fer-te savi massa tard” (Benjamin Franklin).
“Hi ha un parell de castes de capdefaves: l’un fa “Això és vell, per tant és bo”, l’altre diu, “això és nou, per tant és millor” (William R. Inge).
“Recorda que la Divinitat és la vera identitat de l’home. No pot ser venuda a canvi d’or, ni ser amuntegada com fan avui amb les riqueses del món. Els rics han abandonat llur divinitat per aferrar-se a l’or, i els joves han abandonat llur divinitat i van darrere l’autoindulgència i el plaer” (Khalil Jubran).
“L’edat no és sinó un nombre. Però l’edat és també més coses. És saviesa, si hom ha viscut la pròpia vida com cal. És l’experiència i el coneixement. I és anar arribant a la coneixença de tots els camins pels quals el món roda, així, si no podeu fer voltar el món a la manera que voleu, podeu almenys eixir del camí pel qual us poden atropellar” (Miriam Zenzi Makeba, “Mama Africa”, *1932, cantant sudafricana xhosa).
“Els joves tendeixen a pensar de si mateixos que són prou despavilats, com a borratxos tendeixen a pensar d’ells mateixos que es troben prou sobris” (Philip Dormer Stanhope).
“Si la joventut es un defecte, és un defecte del que ens guarim massa prest”. (James R. Lowell. Escritor estadounidenc).
“L'important de la joventut no és com servar-la, sinó com invertir-la" (No consta).
“Cap home savi va voler mai ser jove”. Jonatán Swift. Escriptor anglès.
“L'amor dels joves no està en el cor, sinó en els ulls” (William Shakespeare, 1564-1616, el major dramaturg en llengua anglesa)
“Un al•lot és una criatura màgica—podeu tancar-lo amb clau fora del seu taller, però no podeu tancar-lo amb clau fora del seu cor” (Allan Beck)
“La glòria de la nació descansa en el caràcter dels seus homes. I el caràcter ve de la infantesa. Així cada noi és un desafiament als seus superiors” (Herbert Hoover).
“Els nois seran nois, i per tant ho deleguen fins a molts homes de mitjana edat” (El bessó Hubbard).
“El fet que permeteu i permetin als nois d’existir de cap manera és evidència d'una paciència cristiana notable entre els homes” (Ambrose Bierce).
“Els nois estan més enllà de la distància de quelcom que estàigui entenent efectivament, almenys quan ells estan entre les edats de 18 mesos i 90 anys” (James Thurber).
"Era temps de combat, de les idees,
era el temps dels llibres i dels càntics,
dels amics i de les cites clandestines,
mentre esperàvem el gest o la paraula
que exigia l'ofrena,de desig i joventut".
“Déu beneesca els jorns i les nits que s'escolaren...!,
ens semblàven, en desplegar-se,un nenúfar fragant,
el blanc fullam del qual eren els dies de bella esplendor,
i llur floró negre era la nit que escurça la vida”
("El Collar de la Coloma",del poeta i conspirador del partit eslau Ibn Hazm
alandalusí de Còrdova,al principi de la divisió del Khalifat en taifes,a
Xàtiva al-Jamila, Xarq-al-andalus, 1022).
“Terrible animal són vint anys. No hi ha batalla tan sagnant ni tan travada escaramussa com la que la jovenesa duu amb si” (Mateo Alemán, 1547-c.1614, escritor castellà).
“Fidel Castro...no era pas una figura insòlita en la política llatinoamericana: un jove vigorós i carismàtic d’una rica família de terratinents, amb idees polítiques confuses, però decidit a mostrar el seu coratge personal i a convertir-se en l’heroi de qualsevol causa de la llibertat contra la tirania que li fos presentada en un moment adient” (Eric Hobsbawm, “Historia del siglo XX. 4–. Crítica”, Grijalbo Mondadori, Barcelona).
 
* "Quants anys té el Papa?!... Sóc un jove de 83 anys"
** [[Juan Pau II]]