Obre el menú principal

Canvis

4.548 bytes afegits ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
{{Arts}}
Frases de persones sobre l'[[w:Art|art]]:
 
“Fer de les nostres vides la millor obra d'art. Jo necessitaria diverses vides per a aconseguir tot el que m'apassiona, és a dir, hauria de ser gat. Déu s’apiadi de mi per voler condensar-lo tot en una sola (només Ell m’entén i millor que jo mateix)” (Autocitació).
“Ὁ βίος βραχὺς, ἡ δὲ τέχνη μακρὴ... / L’art és llarga; la vida, breu” (“Aforismes”, I:1; d’Hipòcrates de Kos, ca. 460-ca. 370 a. C., metge grec, conegut com pare de medicina científica moderna).
“Uns grapats de pols és tot el que queda de tu.
Aquest és tot el teu art,
i tot l’orgull que en serà” (Alexander Pope, 1688-1744, escriptor i gran poeta anglès).
“Els artistes, com els déus grecs, es revelen sols l’un a l’altre” (Oscar Wilde, 1854-1900, escriptor irlandés).
“El gran artista és un simplificador” Frédéric Amiel.
“He estat 40 anys descobrint que la reina de totes les colors era negra” (Auguste Renoir, 1841-1919, pintor impressionista francès).
“La nostra societat tolera la vida completa, l’amor tant a l’esperit com a la natura, sols en l’artista, però únicament perquè no el prenen seriosament, perquè el consideren una entreteniment irrellevant. L’home de pregona saviesa espiritual també hi és irrellevant per a aquesta societat, sia o no entretingut” (“Açò és això”, Alan Watts, 1915-1973).
“Allò que reclamem de l’art és fixar allò que és canviant, d’aclarir allò que és incomprensible” (Marcel Proust).
“Els interessos de l’art són gairebé els mateixos que els de la intel•ligència. Aquesta deixa igualment subsistir els objectes en la pròpia llibertat” (Georg Wilhelm Friedrich Hegel, 1770-1831, filòsof alemany).
“Els artistes que generalment creuen en ideals falsos són desagradívols en llur tracte” (No en consta l’autor).
“Plau-me avançar per un jardí desert
quan creix l'ombra dels arbres gegantina,
vegent sota el ramatge que s'inclina
com lluny blaveja l'horitzó entrobert,
veient muntanyes de contorn incert,
i en la pols d'or amb que la llum declina
daurada vagament qualque ruïna
dins la planura que en la mar es perd ...
Plau-me veure de marbres rodejat
l'estany, on neden sobre l'aigua pura
bells cignes de plomatge immaculat.
I plau-me omplir la quietud obscura
de mon cor, amb la triple majestat
de la història, de l'art i la natura”.
(“Dins un jardí senyorial”, Miquel Costa i Llobera, poeta nacional català, Pollença 1854-Palma 1922).
“Els xamans entenen per disciplina la capacitat de plantar cara amb serenitat a circumstàncies que no vénen incloses en les nostres expectatives. Per a ells, la disciplina és un art: l’art d’enfrontar-se a l’infinit sense vacil•lar, no perquè sien forts i durs, sinó perquè estan plens d’estupefacció” (“El Costat Actiu de l’Infinit”, Don Joan Matus). “El decurs de la Natura és l’art de Déu” (Edward Young).
“El jazz és una meditació honesta sobre l’amor, deia Abbey Lincoln. I és un capbussament, amb un sol interior que enllumena, un interior curull de tantes vivences, en l’oceà del record; amb una melangia que fa de tallafocs contra la tristesa de la natura humana i de les desgràcies de la vida i del món. Un contrapès entre la serenitat de la música (l’experiència apresa i l’elegància de l’autocontrol i del martiri inevitable) i l’esgarrament del sentiment intens de la veu del blues, que narra als altres allò que vessa del cor, les amistats perdudes, la gent estimada que faltà” (Autocitació).
“La modèstia és l'art d’encoratjar la gent per tal que trobin per si mateixos com ets de meravellós” Anònim.
“La vida és superior a qualsevol art. I, més encara, l’home qui atansa sa vida a la perfecció és el major artista. Perquè, ¿què és l’art sens el fonament d’una vida noble?” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
“L’Art és una col•laboració entre Déu i l’artista, i la part menor- l’artista- hi fa allò millor” (André Paul Guillaume Gide, 1869-1951, escriptor francès).
“Els xamans entenen per disciplina la capacitat de plantar cara amb serenitat a circumstàncies que no vénen incloses en les nostres expectatives. Per a ells, la disciplina és un art: l’art d’enfrontar-se a l’infinit sense vacil•lar, no perquè sien forts i durs, sinó perquè estan plens d’estupefacció” (“El Costat Actiu de l’Infinit”, Don Joan Matus).
 
* "La cançó és un art popular. Una expressió del carrer." - [[Charles Aznavour]]
Usuari anònim