Els darrers dies de la Catalunya republicana: diferència entre les revisions

| cita = Les unitats de l'exèrcit de l'Ebre ja no formen línia ni res. Tot el coratge de la gent nostra no pot variar l'aspecte de la batalla, en la qual l'[[enemic]] té, no sols una enorme superioritat de material, ans encara la superioritat numèrica de les tropes.

| cita = Davant les perspectives de la guerra hi ha milers, desenes de milers de catalans, que acceptarien amb [[alegria]] els sofriments actuals i altres de pitjors, si amb això pogués evitar-se el triomf de l'[[enemic]].

| cita = Tristíssim és de pensar que l'[[enemic]] s'apoderarà de Barcelona. Però aquesta tristesa és per a mi encara més gran quan penso que hi pot entrar el dia mateix de l'aniversari de la victòria catalana de Montjuïc. Qui sap si els franquistes, assessorats per algun erudit nostre de la mena dels caragirats, han triat a posta aquesta data i han preparat l'entrada per al dia 26, com un escarni a la gloriosa data nacional.

| cita = [[Catalunya]] és una nació d'història trencada i [[dolor]]osa. Ha passat els segles edificant amb esforç enorme una organització política, un règim de [[llibertat]], i una rica economia, que s'han esfondrat una, dues i tres vegades, per la [[violència]] o per l'astúcia dels enemics[[enemic]]s.

| cita = Sortim d’un Estat i entrem en un altre; sortim d’un país en guerra i entrem en un país en pau; sortim de la persecució de l’enemicl’[[enemic]] i entrem en la protecció d’una altra sobirania.

| cita = Ara que [[Catalunya]] ha caigut, trencada, esclafada, vençuda per la [[força]]; ara que volen esborrar el seu nom de la geografia, el seu idioma de la literatura, el seu amor dels cors; ara que Catalunya sembla que es desfaci i desaparegui en el clot [[negre]] de la persecució i de l'[[odi]]; ara que centenars de milers de catalans han de sortir de la pàtria envaïda pels vells enemics[[enemic]]s i per enemics[[enemic]]s nous; ara que és una hora de [[dolor]] i d'[[amargor]], el meu pensament nacional s'afirma amb més vigoria.