Cató el Vell, de la vellesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Citacions: enllaç pàgines, replaced: record → record AWB |
|||
Línia 24:
}}
{{Cita
|cita = Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la [[vellesa]].
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 14
|original = Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.
Línia 30:
}}
{{Cita
|cita = Són quatre les raons que fan semblar la [[vellesa]] una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la [[vellesa]] no és lluny de la mort.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 15
|original = Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.
Línia 73:
}}
{{Cita
|cita = Cal combatre la [[vellesa]] com una malaltia, cal tenir compte de la salut i practicar exercicis físics d'una manera moderada; s'ha de menjar i beure amb la mesura convenient per a refer les [[forces]] del cos, no per a afeixugar-les.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 35-36
|original = Pugnandum tamquam contra morbum sic contra senectutem; habenda ratio valetudinis, utendum exercitationibus modicis, tantum cibi et potionis adhibendum ut reficiantur vires, non opprimantur.
Línia 79:
}}
{{Cita
|cita = No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la [[ment]] i l'[[ànima]], perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la [[vellesa]].
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 36
|original = Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.
Línia 85:
}}
{{Cita
|cita = La [[vellesa]] és honorada, si ella mateixa es protegeix, si conserva els seus drets, si no transfereix a un altre el seu poder i si manté, fins a l'últim alè de vida, l'autoritat sobre els seus.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 38
|original = Ita enim senectus honesta est, si se ipsa defendit, si ius suum retinet, si nemini emancipata est, si usque ad ultimum spiritum dominatur in suos.
Línia 110:
}}
{{Cita
|cita = Estic molt agraït a la [[vellesa]] perquè m'ha augmentat el deler de parlar i m'ha tret el de beure i menjar.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 46
|original = Senectuti magnam gratiam, quae mihi sermonis aviditatem auxit, potionis et cibi sustulit.
Línia 134:
}}
{{Cita
|cita = La corona, tanmateix, de la [[vellesa]] és el prestigi!
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 60
|original =Apex est autem senectutis auctoritas.
Línia 145:
}}
{{Cita
|cita = Accepto la severitat en la [[vellesa]], però no excessiva, com en totes les coses; d'agror, gens ni mica.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 65
|original = Severitatem in senectute probo, sed eam, sicut alia, modicam, acerbitatem nullo modo.
Línia 175:
}}
{{Cita
|cita = El fruit de la [[vellesa]] és, com sovint he dit, el [[record]] i l'esclat dels béns prèviament adquirits.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 71
|original = Fructus autem senectutis est, ut saepe dixi, ante partorum bonorum memoria et copia.
| |||