Cató el Vell, de la vellesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Citacions: enllaç pàgines, replaced: estúpid → estúpid AWB
mCap resum de modificació
Línia 5:
'''''Cató el Vell, de la vellesa''''' (''Cato Maior de Senectute'', en llatí original) és un assaig sobre la [[vellesa]] del polític i orador romà [[Marc Tul·li Ciceró]] publicat l'any 44 aC.
== Citacions ==
{{Cita
{{Cita|cita = Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 4
| original = Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.
| idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 7
|original = Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Les armes que millor s'adiuen amb la [[vellesa]], estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 9
|original = Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 14
|original = Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 15
|original = Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Les coses importants no es fan ni amb la [[força]], ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el [[seny]], l'autoritat i el criteri.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 17
|original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Les [[República|repúbliques]] més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20
|original = Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = La temeritat és pròpia de la [[flor]] de l'edat; la saviesa, en canvi, de la [[flor]] que va envellint.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20
|original = Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 22
|original = Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = En la [[vellesa]], la [[infelicitat]] més gran és aquesta: sentir-se un mateix, en aquesta edat, enutjós per als altres.
Linha 54 ⟶ 64:
|notes= Versos de l'''Ephesius'', obra no conservada
| original = Tum equidem in senecta hoc deputo miserrumum, / Sentire ea aetate eumpse esse odiosum alteri.
| idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 33
|original = Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Cal combatre la vellesa com una malaltia, cal tenir compte de la salut i practicar exercicis físics d'una manera moderada; s'ha de menjar i beure amb la mesura convenient per a refer les [[forces]] del cos, no per a afeixugar-les.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 35-36
|original = Pugnandum tamquam contra morbum sic contra senectutem; habenda ratio valetudinis, utendum exercitationibus modicis, tantum cibi et potionis adhibendum ut reficiantur vires, non opprimantur.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la [[ment]] i l'[[ànima]], perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 36
|original = Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = La vellesa és honorada, si ella mateixa es protegeix, si conserva els seus drets, si no transfereix a un altre el seu poder i si manté, fins a l'últim alè de vida, l'autoritat sobre els seus.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 38
|original = Ita enim senectus honesta est, si se ipsa defendit, si ius suum retinet, si nemini emancipata est, si usque ad ultimum spiritum dominatur in suos.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = La [[naturalesa]] no ha donat a l'home una [[pesta]] més funesta que la voluptat corporal.
Linha 80 ⟶ 95:
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 39
|original = Nullam capitaliorem pestem quam voluptatem corporis hominibus dicebat a natura datam.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = No existeix res tan detestable com la voluptat, vist que, quan més intensa i duradora és, arriba a extingir tota la llum de l'esperit.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 41
|original = Nihil esse tam detestabile tamque pestiferum quam voluptatem, siquidem ea, cum maior esset atque longinquior, omne animi lumen exstingueret.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = La voluptat, ben cert, impedeix el judici, és enemiga de la raó, ofusca —per dir-ho d'alguna manera— els ulls de la nostra ment i no té res en comú amb la virtut.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 42
|original = Impedit enim consilium voluptas, rationi inimica est, mentis, ut ita dicam, praestringit oculos, nec habet ullum cum virtute commercium.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Estic molt agraït a la vellesa perquè m'ha augmentat el deler de parlar i m'ha tret el de beure i menjar.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 46
|original = Senectuti magnam gratiam, quae mihi sermonis aviditatem auxit, potionis et cibi sustulit.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = No hi ha res que molesti menys que el que no es troba a faltar.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 47
|original = Nihil autem est molestum, quod non desideres.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Els agricultors tenen un compte obert amb la [[sòl|terra]], la qual mai no refusa una imposició i sempre retorna, sense usura, el que va rebre.
Linha 111 ⟶ 131:
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 54
|original = Nec consitiones modo delectant sed etiam insitiones, quibus nihil invenit agri cultura sollertius.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = La corona, tanmateix, de la vellesa és el prestigi!
Linha 127 ⟶ 148:
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 65
|original = Severitatem in senectute probo, sed eam, sicut alia, modicam, acerbitatem nullo modo.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Ai del pobre vell que, amb una existència tan llarga, no ha après que cal desdenyar la mort!
Linha 162 ⟶ 184:
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 71
|original = Itaque adulescentes mihi mori sic videntur, ut cum aquae multitudine flammae vis opprimitur, senes autem sic, ut cum sua sponte nulla adhibita vi consumptus ignis exstinguitur.
|idioma = llatí
}}
{{Cita
{{Cita|cita = La millor manera, però, d'acabar la vida és tenint el cap clar i els sentits actius.
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 72
| original = Sed vivendi est finis optimus, cum integra mente certisque sensibus.
| idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Un no s'ha de lamentar de la [[mort]], quan li ha de seguir la immortalitat.
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 73
| original = Non censet lugendam esse mortem, quam immortalitas consequatur.
| idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = Davant d'allò que menyspreen els joves, que no sols són uns inexperts, sinó també uns incultes, ¿tremolaran els vells, que son gent experimentada?
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 75
| original = Quod igitur adulescentes, et ei quidem non solum indocti, sed etiam rustici, contemnunt, id docti senes extimescent?
| idioma = llatí
}}
{{Cita
|cita = La [[vellesa]], però, és com la darrera escena d'un drama.
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 85
| original = Senectus autem aetatis est peractio tamquam fabulae.
| idioma = llatí
}}
 
== Bibliografia ==