Digues que m'estimes encara que sigui mentida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 135:
| refs = {{sfn|Roig|1991|pp=93-95}}
}}
{{Cita
 
| cita = La visió repetitiva de tantes i tantes carnisseries ens pot convertir en socis permanent del club de l'horror [...] Perquè els nostres [[ulls]] miren amb els ulls de la ment. Per comprendre el [[dolor]], l'hem de saber recordar.
| lloc = Els ulls de la ment
| refs = {{sfn|Roig|1991|pp=98-101}}
}}
{{Cita
| cita = La mirada del novel·lista s'assembla, de vegades, a l'ull de la càmera cinematogràfica, perquè la seva retina ha estat impregnada de seqüències i, potser inconscientment, segueix una escena fent un ''travelling'' o un ''zoom''.
| lloc = Les paraules podrien tenir color i les formes, veu
| refs = {{sfn|Roig|1991|pp=110-113}}
}}
{{Cita
| cita = El [[cinema]] es veu i imatge i la [[novel·la]] veu llegida. Com en el cas de la [[pintura]], són dues arts que es roben mútuament sense acabar de devorar-se.
| lloc = Les paraules podrien tenir color i les formes, veu
| refs = {{sfn|Roig|1991|pp=110-113}}
}}
=== De finestres, balcons i galeries ===
{{Cita
| cita = Creiem que la vida ens duu a la [[literatura]] i, al capdavall, descobrim que és a l'inrevés: la invenció, la fabulació, és a dir, la [[mentida]], ens retorna una mica de [[veritat]].
| lloc = Barcelona, una geografia literària
| data =
| refs = {{sfn|Roig|1991|pp=156-169}}
}}
{{Cita
| cita = Sóc filla de les restes de molts somnis i qui sap si no m'ha arribat algun somni mariner d'aquesta ciutat, molt abans que Barcelona no és tornés capriciosa i comencés a fer la viu-viu i a viure de renda en temps de l'anomenada decadència...
| lloc = Barcelona, una geografia literària