Diferència entre revisions de la pàgina «Montserrat Roig i Fransitorra»

trasllado el gruix a l'article corresponent
m (enllaç pàgines, replaced: Pagès → pagès AWB)
(trasllado el gruix a l'article corresponent)
Etiqueta: editor de codi 2017
Recull de citacions del llibre ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' publicat l'any 1991:
{{Cita
| cita = Tant la vida, com els [[llibre]]s, com la [[ciutat]] on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, deprésdesprés ho esculls.
| lloc = Advertiment als lectors
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = L'[[amor]] és massa cruel perquè tingui la tendresa de l'[[amistat]].
| cita = Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la [[mentida]] creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = L'amor és massa cruel perquè tingui la tendresa de l'amistat.
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = L'escriptor és un ser que pateix, i pateix de tal manera que el sofriment l'aboca, sense remei, a escriure.
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = Aquell/aquella que escriu és el que controla la seva [[bogeria]] a través de la paraula, que sap que és un boig i, per tant, no és tan boig o només és boig perquè encara creu que pot escriure...
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
| cita = L'única [[droga]] que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el [[fetge]], l'únic [[amor]] que no fa fàstic és la bona [[literatura]].
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
| cita = Si em pregunten per què escric en [[català]], se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.
| lloc = El nom de les coses
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = Hi ha els qui parlen català però no el saben llegir, els qui el parlen i el llegeixen i no l'escriuen i, ara, els joves habitants de les ciutats construïdes pels especuladors perquè la gent hi morís a poc a poc sense viure-hi, el saben llegir i escriure però no el parlen perquè no se sente banyats en la llengua. No els arriba l'aigua de les paraules.
| lloc = El nom de les coses
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = Amics de bona fe em volen convèncer que sóc bilingüe. Més aviat diria que esquizofrènica, malalta de llengües. Escric en castellà i en sóc una, escric en català i en sóc un altra.
| lloc = Un teló vellut negre
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = La pàtria no és només la infantesa, però tampoc és la llengua. La pàtria és totes dues coses alhora. Si no podem recordar l'una i l'usar l'altra, ens falta l'alè.
| lloc = Un teló vellut negre
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = Tot escriptor que ha de canviar de llengua és un escriptor en principi ofès, un escriptor que no acaba mai de sentir-se a gust, intranquil.
| lloc = Un teló vellut negre
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = El senyoriu, encara que vagi canviant de llenguatge i de formes, és etern.
| lloc = Les coses mai no van ser així
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = Els nostàlgics a la vida poden arribar a assassinar per pur ressentiment.
| lloc = Les coses mai no van ser així
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}