Nàufrags: diferència entre les revisions

| cita = El despertar era un turment, car els somnis tenien per a ell ironies cruels, i Cèlia, emmalaltida d'amor, se li presentava plena de consentiment i de dolcesa. I l'hora poètica de la matinada, quan a fora en el [[jardí]] xerrotejaven els oronells, i el ventijol espolsava la [[rosada]] de les branques verdejants, i la cambra s'inundava de fresca claredat, i una vaga aroma de flors novelles es filtrava pels junts del balconet, era l'instant que amb més vital energia cobejava l'amor de sa cosina. Sa [[castedat]] li pareixia aleshores una cosa insofrible.