Francesc Ferrer i Gironès: diferència entre les revisions

| cita = Fins la història ens ha ensenyat que una societat poc desenvolupada, pot quedar sotmesa als immigrants, els quals l'han dominada.

| refs = {{sfn|Torn|Lanao|Vinyoles|2005|pp=34-50}}

| notes = Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic

}}

| cita = A mesura, doncs, que va ascendint en la seva professió, també s'observa una major [[catalanisme|catalanitat]].

| refs = {{sfn|Torn|Lanao|Vinyoles|2005|pp=34-50}}

| notes = Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic

}}

| cita = Els factors favorables a l'assimilació nacionalcultural són múltiples. El primer és la bona predisposició existent entre els 'nouarribats', que és menor entre els funcionaris.

| refs = {{sfn|Torn|Lanao|Vinyoles|2005|pp=34-50}}

| notes = Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic

}}

| cita = Que el superior nivell de vida no sigui mai causa de 'distància social'. Hem d'extirpar de la nostra societat les discriminacions que sofreixen contínuament els immigrants.

| refs = {{sfn|Torn|Lanao|Vinyoles|2005|pp=34-50}}

| notes = Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic

}}

| cita = [[Catalunya]] té una estructura econòmica comarcal tan desigual, com la que poden tenir si comparem la Gran Bretanya amb l'illa Maurici.

| refs = {{sfn|Torn|Lanao|Vinyoles|2005|pp=51-79}}

| notes = Defensa del desenvolupament d'una Catalunya equilibrada i més harmònica

}}

| cita = La idea de la mancomunitat catalana, és que s'hauria de basar, no a donar més primacia a [[Barcelona]], sinó a redistribuir millor els cabals públics entre totes les comarques, i especialment les de la Catalunya pobra.

| refs = {{sfn|Torn|Lanao|Vinyoles|2005|pp=51-79}}

| notes = Article contra la centralització de Catalunya a l'entorn de Barcelona

}}

| cita = Per primera vegada, en la persecució legal del català, s'havia arribat a un domini total i sistemàtic. Només quedava l'ambient familiar i les expansions literàries que no necessitessin la censura oficial.

| refs = {{sfn|Torn|Lanao|Vinyoles|2005|pp=51-79}}

| notes = Analisi històrica de la persecució de la llengua catalana per part de l'Estat espanyol al llarg de la història

}}

{{Cita

| cita = Fa més de tres segles que els castellans ens volen negar la [[llibertat]], amb la finalitat excelsa de fer-nos iguals. Ells volen que siem iguals que ells. La "unidad" significa que els catalans hem de ser idèntics que ells. Mai no han pensat que podien ser iguals a nosaltres?

| data = 2005

| notes =

}}

{{Cita

| lloc =

| data = 21 d'agost de 2005

{{Cita

| cita = No se'ns ha retornat la llibertat perduda la qual era garantida per les nostres Constitucions, i que encara estem ocupats militarment pel dret de conquesta.

| refs = <ref name="diada" />

}}

{{Cita

| cita = La pàtria dels catalans és el conjunt de lleis que els governen, els emparen i els administren, i els regulen.

| refs = <ref name="diada" />

}}

{{Cita

| cita = Els catalans hem estat més segles políticament independents, que no pas subjectes o sotmesos a la Corona de Castella.

| refs = <ref name="diada" />

}}

{{Cita

| cita = La llibertat quan s'ha obtingut per l'[[autodeterminació]] del poble, amb pacte i condicions, no es pot treure per ningú.

| refs = <ref name="diada" />

}}

{{Cita

| cita = Si la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]] fós autènticament democràtica, no seria pas la seva lletra la nostra [[presó]], sinó que seria la garantia de la nostra voluntat pacífica per gaudir la nostra llibertat.

| refs = <ref name="diada" />

}}

{{Cita

| cita = Podríem trobar més testimonis sota els Àustria, en què nosaltres els catalans no teníem la llengua castellana per nostra, i que si hi va haver decadència literària, també altres nacions l'han tingut.

| notes = En el marc d'una discussió al Senat sobre el nom de la llengua oficial, Ferrer desmenteix l'afirmació del senador Enciso Recio assegurant que a la Catalunya dels Àustria va haver-hi una decadència literària del català, però que la seva utilització popular es va mantenir

| refs = <ref name="irla2" />

{{Cita

| cita = Ara més que mai, malgrat els Encisos, i els Carazos, i els Marías, nosaltres hem de ser conscients que cal normalitzar la nostra situació.

| notes = En el marc d'una discussió al Senat sobre el nom de la llengua oficial, Ferrer desmenteix l'afirmació del senador Enciso Recio assegurant que a la Catalunya dels Àustria va haver-hi una decadència literària del català, però que la seva utilització popular es va mantenir

| refs = <ref name="irla2" />

{{Cita

| cita = La llibertat de mercat és allà on el català hi agafa totes les malalties, després de tenir-hi prohibida l'entrada durant 280 anys.

| data = 1998

| notes =

 

== Referències ==

<ref name="irla2">{{Ref-llibre | títol = Francesc Ferrer i Gironès. Un patriota al sevei d'un poble |url=http://www.irla.cat/documents/3053734ferrergirones.pdf |format=PDF |editorial=Fundació Josep Irla, El Punt |lloc=Girona |data=DL 2005 |pàgines= 51-79 |isbn=8489392633 }}</ref>

<ref name="diada">{{ref-web | url = http://www.francescferrer.cat/pub/cat/redaccio/notis-detall.asp?Item=1287&seccio=Noticies |títol=Crida escrita expressament en motiu de l'onze de setembre, per mobilitzar a tots els catalans |consulta=31 [[març]] 2012 |cognom=Ferrer i Gironès |nom=Francesc |coautors= |data=11 de [[setembre]] de 2005 |obra= |editor= |llengua= }}</ref>

== Bibliografia ==

* {{Ref-llibre |títol=Francesc Ferrer i Gironès. Un patriota al sevei d'un poble|url=http://irla.cat/publicacions/francesc-ferrer-i-girones-un-patriota-al-servei-dun-poble/|format={{PDF}}|editorial=Fundació Josep Irla, El Punt|lloc=Girona|data=2005|isbn=8489392633|cognom=Torn|nom=Miquel|llengua=català|cognom2=Lanao|cognom3=Vinyoles|nom2=Pau|nom3=Carme (coord.)}}

{{ORDENA: Ferrer i Girones, Francesc}}

[[Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya]]