Núvol

massa visible de cristalls de gel i/o gotes d'aigua microscòpiques

Un núvol és un conjunt de diminutes gotes d'aigua o de partícules de glaç suspeses en l'aire.

Núvol
Núvols
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

  El Capell és el núvol allargat que a sovint es posa al cim d'aquesta muntanya, que quan aparéix indica pluja, per la qual cosa no es pot treballar al camp.

Llibre del temps que fa (1938) modifica

Relació de dites populars recollides en el Llibre del temps que fa (1938) de Joan Amades:

 
Núvol de fum, aigua al damunt.
 
Núvolada negra, porta pega
(var.) Núvols en creu, aigua o neu.[9]
(var.) Núvols en creu, aigua veureu.[9]

Endevinalles modifica

  • Al cel sóc
    aigua a l'església sóc de fum
    sóc de pols a la terra
    i sóc un tel en els ulls.[10]
  • El sol és qui em dóna vida
    i ell qui em sol acabar,
    i encar que de l'aigua eixida,
    a l'aire torno a parar.[11]
  • Jo en sé un llençol molt gros
    que no es pot pas plegar
    i un grapat d'unces d'or
    que no es poden comptar.[11]
Els núvols i els estels
  • Posat en el cel sóc aigua
    posat en la terra sóc pols.[12]
(var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
dins de l'església sóc fum.
Apa, contesta qui sóc.[13]
(var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
i fum si estic a la cuina.
Apa, contesta qui sóc.[11]
(var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra pols,
dins l'església sóc fum.
endevina el que sóc.[10]
  • Sense cames camina d'ací allà,
    des de l'Índia a la Xina.[14]
  • Tresc amunt i de vegades plor
    tant d'hivern com d'estiu,
    i de ses meues plorades
    es pagès s'alegra i riu.[10]
  • Un llençol apedaçat
    que punta d'agulla no l'ha tocat.[12][10]
(var.) Un llençol apedaçat
que l'agulla no ha tocat.[11]
(var.) Un llençol ben apedaçat,
punta de rella no hi ha tocat.[15]

Frases fetes modifica

  • Caure una cosa dels núvols.[16]
  Venir sense haver estat esperada.
  • Estar als núvols.[16]
  No estar gens informat tocant a una qüestió.
  • Estar per damunt els núvols.[3]
  Estar a un preu inassequible.
(var.) Posar damunt els núvols.
  Elogiar excessivament.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988. ISBN 8475022324. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Parés i Puntas, 1999.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Núvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 Manent, Albert. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta. [Riudoms]: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (CERAP), 1997. ISBN 8492168811. 
  5. Pàmies i Riudor, Victor (cur.). «Sants i festes diverses». Refranyer temàtic. l'autor, 25-11-2007. Arxivat de l'original el 1509242712. [Consulta: 15 setembre 2013].
  6. 6,0 6,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 575-578. [Enllaç no actiu]
  7. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 29 març 2024].
  8. Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector septentrional.. València: L’Estel, 1968, p. 83. 
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 10-11 [Consulta: 1544602005]. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Amades, 1982.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Castellví, 1956.
  12. 12,0 12,1 Salvà, 1983.
  13. Bassols, 1994.
  14. Martí i Adell, 1991.
  15. Serra i Boldú, 1922.
  16. 16,0 16,1 16,2 «nuvol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 de juny de 2012]

Bibliografia modifica

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).