Hannah Arendt

Teòrica política

Hannah Arendt (Hannover, 14 d'octubre de 1906Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una filòsofa, sociòloga i politòloga estatunidenca d'origen alemany.

Infotaula de personaHannah Arendt
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Lindener Marktplatz 2 (Alemanya)
14 d'octubre de 1906
Mort Upper West Side (Nova York)
4 de desembre de 1975 (69 anys)
Ocupació Filòsofa, historiadora, escriptora, politòloga, assagista, professora d'universitat, sociòloga, teòrica política i autora
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

  • La banalitat del mal parteix de la irreflexió de qui el comet.[1]
  • Els adults van rebutjar l'autoritat i això només pot significar una cosa: que es neguen a assumir la responsabilitat del món al qual han portat els seus fills.[2]
  • El totalitarisme no tendeix a un regne despòtic sobre els homes, sinó cap a un sistema en què els homes estan de més.[3]
  The Origins of Totalitarianism, 1951.
  • El revolucionari més radical es tornarà un conservador l'endemà de la revolució.[4]
(en anglès) The most radical revolutionary will become a conservative on the day after the revolution.
  New Yorker, 12 de setembre de 1970.

Between Past and Future (1961) modifica

Recull de citacions del llibre Between Past and Future publicat l'any 1961 a Nova York:[5]

  • L'autoritat sempre demanda obediència i per això és corrent que es confongui amb una determinada forma de poder o violència. Tanmateix, exclou l'ús de mitjans externs de coacció: s'empra la força quan l'autoritat fracassa.[2]
  • La crisi esdevé un desastre només quan hi responem amb judicis preestablerts, és a dir, amb prejudicis. Aquesta actitud aguditza la crisi i, a més, ens impedeix d'experimentar la realitat i ens treu l'ocasió de reflexionar el que aquesta realitat ens ofereix.[2]
  • L'educació és el punt en el que decidim si estimem prou el món com per assumir una responsabilitat envers seu i aixi salvar-lo de la ruïna que, si no és per la renovació, si no és per l'arribada dels nous i joves, seria inhabitable.[2]
  • Mitjançant l'educació decidim si estimem prou els nostres fills com per expulsar-los del nostre món i alliberar-los dels seus propis recursos, ni treure'ls de les mans l'oportunitat d'emprendre alguna cosa nova, alguna cosa que nosaltres no imaginem, prou com per preparar-los amb temps per a la tasca de renovar el món comú.[2]

Referències modifica

  1. Rahola, Pilar. «Dolce Gabanna: la banalització del mal». El Periódico. Barcelona: Grupo Zeta, 23-02-2007. Arxivat de l'original el 1457194481. [Consulta: 10 març 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Piastro Behar, Julieta «Una revisió dels conceptes de responsabilitat i autoritat en l'educació a la llum de Hannah Arendt» (PDF). Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, Núm. 19, (2006), pàg. 263-271. ISSN: 1138-3194 [Consulta: 28 agost 2012].
  3. «La política a contrapèl de Hannha Arendt». Plana Web de Ramon Alcoberro i Pericay, cop. 2012. [Consulta: 10 març 2012].
  4. Knowles, 2014.
  5. Arendt, Hannah. Entre el pasado y el futuro : ocho ejercicios sobre la reflexión política. Barcelona: Península, 1996 (Historia, ciencia, sociedad ; 250). ISBN 8483070014. 

Bibliografia modifica