Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Retrat de Friedrich Nietzsche (1882)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken-Lützen, Saxònia, 15 d'octubre de 1844 — Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Cites

  • Ajuda't a tu mateix i els altres t'ajudaran .[1]
  • De tant en tant hi ha sobre la terra una mena de continuació de l'amor, en la qual aquell desig cobejós que tenen dues persones entre si cedeix el seu lloc a un nou deler i a una nova cobejança, a una set comuna i superior d'un ideal que està per damunt d'elles: tanmateix, qui coneix aquest amor? Qui l'ha experimentat? El seu nom autèntic és amistat.[2]
  • És molt bell compartir el silenci, és molt més bell compartir les rialles.[2]
  • La millor manera de començar el dia és pensar si podrem afavorir com a mínim una persona.[1]
  • La senzillesa i la naturalitat són el suprem i últim fi de la cultura.[1]
  • La vida sense música seria un error.[1]
  • Què hi fas aquí encara palplantat?[2]
  • El triomf d'un ideal moral s'aconsegueix amb els mateixos mitjans immorals que qualsevol altre triomf; és a dir, la mentida, la difamació i la injustícia.[3]
Crítica de la moral occidental.
La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors, 1892-1893.
  • Pocs homes en general tenen fe en si mateixos.[4]
La Gaia ciència.
  • Hem projectat les nostres condicions de supervivència com a atributs del ser. De la circumstància que hem de mantenir-nos fermament lligats a les nostres creences per subsistir n'hem deduït que el món veritable no és mutació i esdevenir, sinó ser.[3]
La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors, 1892-1893.
  • El filòsof, que inventa un món racional on la raó i les funcions lògiques són adequades: d'aquí ve el món veritable. L'home religiós, que inventa un món diví: d'aquí ve el món desnaturalitzat, antinatural. L'home moral, que inventa un món lliure: d'aquí ve el món bo, perfecte, just, sant.[3]
La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors, 1892-1893.

Sense referències

  • La possessió de la veritat no és esgarrifosa, sinó avorrida, com totes les possessions.
  • Encara un segle més amb periòdics i totes les paraules faran pudor.
  • Es recompensa malament un mestre, si sempre es resta com deixeble.
  • El concubinat està corromput pel matrimoni.
  • L'exigència d'amor correspost és vanitat i sensualitat.
  • Hom s'ha de posar en guàrdia davant la santa simplicitat: és la que ha amuntegar la llenya per a tots els crematoris.
  • La percepció en què coincidisc amb altres em fa lleument desconfiat respecte a allò en què coincidim.
  • Jo i em són sempre dues persones diferents.
  • M'ha sacsejat no que m'has mentit, sinó que t'havia deixat de creure.
  • No entenc per què cal calumniar. Si hom vol perjudicar algú, doncs només cal, sobre ell, dir qualsevol veritat.
  • "Estima'm", un déu que parla d'aquesta forma a un humà s'ha tornat boig d'enveja.
  • Som sumament estrictes amb el nostre Déu: Ell no pot fer pecats!
  • Quan els bons moralitzen fan fàstic: si els dolents moralitzen, aleshores fan por.
  • En la lloança hi ha molta més impertinència que en la desaprovació.
  • Hom es delata quan cerca grandesa. Els humans de millor qualitat cerquen petitesa.
  • Una persona genial és insuportable, llevat que encara posseïsca almenys dues coses: gratitud i netedat.
  • Qui no té voluntat pròpia vol, almenys, saber-ho tot millor.
  • La persona que es lliura al coneixement ha de poder no solament estimar-se els enemics, sinó també odiar els amics.
  • Per a qui es lliura al coneixement no hi ha cap dret de propietat.
  • On l'arbre del coneixement resta dret encara hi ha el paradís.
  • Un poble persegueix un ideal fins i tot quan va a recules: sempre creu en un endavant.
  • Allò que hem aprés a creure sense raons és sumament difícil de remoure amb raons.
  • Qui escriu sentències, no vol que el lligen, sinó que se'l sàpien de memòria.
↑Salteu enrere una secció

Referències

  1. ↑ 1,01,11,21,3 «Friedrich Nietzsche». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio. [Consulta: 6 febrer 2013].
  2. ↑ 2,02,12,2 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  3. ↑ 3,03,13,2 «Friedrich Nietzsche - Catalunya 1714 : la pàgina de la Filosofia». Jordi Tremosa. [Consulta: 8 abril 2012].
  4. ↑ Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
↑Salteu enrere una secció

Enllaços externs

↑Salteu enrere una secció
Last modified on 14 març 2013, at 13:22