Darrera modificació: 2 ago 2014 a les 19:29

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle
Francesc Cambó i Batlle
Francesc Cambó (1930s)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Francesc Cambó i Batlle (Verges, 2 de setembre de 1876 — Buenos Aires, Argentina, 30 d'abril de 1947) va ser un polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, i ministre en diversos governs espanyols.

CitesEdita

  • La convicció que, amb la victòria aliada, els 14 punts i l'autodeterminació, era arribada l’hora de Catalunya era general: els uns amb resignació, els altres amb simpatia.[1]
  • Catalunya és terra d’immigració i ho tenim a honra, i a tots els que vinguin els donem acollida: sols els demanem respecte a les coses nostres.[1]
  • República o monarquia? Catalunya![2]
Teatre del Bosc de Barcelona, 15 de desembre de 1918.
Fragment del discurs on proclama l'interés català per sobre de qualsevol forma de govern a Espanya

Per la concòrdia (1930)Edita

Recull de cites del llibre Per la concòrdia publicat l'any 1930 per la Llibreria Catalònia:

  • El problema català té per base, per única base, l'existència d'un fet diferencial català, d'una personalitat catalana inconfusible i indestructible, la qual, per a qui no sigui orb d'esperit, és tan forta i acusada, en el passat i en el present, en els fets històrics que l'han creada i en les realitats actuals que la mantenen, como ho pugui ésser la de Polònia, la d'Irlanda i la de Bohèmia.[3]
  • L'adhesió dels catalans al fet diferencial català i a la seva expressió cabdal, que és la llengua, no havia estat mai tan forta com en aquests quatre anys de Directori.[3]
  • El separatisme català és la contrapart de l'assimilisme castellà. Com s'esdevé sovint, també en aquest cas els extrems es toquen. L'assimilisme vol destruir el fet diferencial català: el separatisme vol suprimir el fet de la unitat espanyola, de la manera més radical pel que esguarda a Catalunya: separant-la d'Espanya. Com totes les solucions radicals, l'assimilista i la separatista són essencialment lògiques.[3]

Memòries (1876-1936)Edita

Recull de cites del llibre de Memòries (1876-1936) de Francesc Cambó:[4]

  • L'ambient de Girona no m'agradava i els meus companys d'institut els trobava, en general, menys simpàtics i menys intel·ligents que els de Figueres. Això sí, eren més quiets, més pretensiosos, anaven més ben vestits...[5]
Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona
  • Girona té un mal clima, sobretot a l'hivern, que dura sis mesos llargs: clima humit i fresc en què tan malament s'està al carrer com a casa.[5]
Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona
  • Per fortuna, vaig descobrir que a l'institut hi havia una biblioteca [...]; des de llavors passava a la biblioteca un parell d'hores diàries pel cap baix [...]. Mentre jo feia el cinquè any de batxillerat, va produir-se un esdeveniment considerable en la meva vida: vaig fer-me catalanista.[6]
Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona
  • Porto sang de l'Empordà i sang de la Garrotxa [...]. Aquesta duplicitat d'influències potser és la causa que jo senti com un romàntic i pensi com un conservador.[6]
Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona
  • Tenia jo també una immensa audàcia que estava feta d'aquests ingredients: una absoluta fe en mi mateix i una seguretat absoluta que Catalunya triomfaria i jo amb ella.[6]
Reflexió del seu futur polític a Catalunya quan tenia 25 anys
  • Com que jo era un home fort, mai no vaig caure en la feblesa separatista, fruit d'inconsciència o expressió notòria d'un complex d'inferioritat.[6]
Opinió sobre la tendència independentista de Catalunya
  • Jo no veig l'autonomia de Catalunya més que instaurada per un govern amic i protegida per l'exèrcit, la Guàrdia Civil i les forces d'ordre públic castellanes.[6]
Paraules que digué a Santiago Alba sobre la qüestió de Catalunya-Espanya i un projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya el novembre de 1918

Cites sobre Francesc CambóEdita

(en castellà) No puede ser a la vez Bolívar de Cataluña y Bismarck en España
1919. — Niceto Alcalá Zamora
Crítica del president de la republica Niceto Alcalá Zamora de la postura política de Cambó
  • Davant d'un discurs de Cambó, el periodista que el segueix amb un paper i un llapis a la mà hi podrà estar o no estar d’acord, es podrà sentir indignat o convençut. No se sentirà mai indiferent.[8]
El Quadern Gris, 7 de novembre de 1919. — Josep Pla
Opinió de l'oratòria de Francesc Cambó
  • En el curs de la discussió, s'acostava o passava alguna dona de presència autèntica. Cambó se la mirava –de vegades un moment. Quina manera tenia Cambó de mirar les dones![8]
El Quadern Gris, 7 de novembre de 1919. — Josep Pla
Opinió de l'actitud de Francesc Cambó vers les dones

ReferènciesEdita

  1. 1,0 1,1 Balcells, Albert. El projecte d'autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2010. ISBN 8472251853. 
  2. «¿República o monarquía? ¡Catalunya!». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 6 d'agost de 2004. [Consulta: 5 març 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 Bueno Sánchez, Gustavo. «Hecho diferencial». Proyecto Filosofía en español, 2010. [Consulta: 20 març 2012].
  4. Cambó, Francec. Memòries (1876-1936). Barcelona: Aleph, 1981. ISBN 8472251853. 
  5. 5,0 5,1 «Francesc Cambó Batlle». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 22 d'octubre de 2009. [Consulta: 6 març 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Puig i Oliver, Lluís M. de. «Francesc Cambó: paradoxes i contradiccions. Una història en revisió» (PDF). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. 39 (1998), p. 367-394. ISSN 0213-6228 [Consulta: 19 maig 2012].
  7. «Francesc Cambó». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 19 de maig de 2005. [Consulta: 12 abril 2012].
  8. 8,0 8,1 «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 9 març 2012].